Un problema afegit: la
'neteja' mecànica generalitzada a tota la superfície de la platja no
dóna possibilitats al desenvolupament de les espècies vegetals i animals
necessàries.
HÈCTOR GALVANY
Tendeixo a pensar que el comportament humà és capaç de quasi tot. Per
tant que en la seva presa de decisions sovint es deixa dur per impulsos i
conveniències, que després, i depenent de múltiples circumstàncies,
haurà de rectificar, tot i que també sovint arriba tard.
Hèctor Galvany. Recuperació dunar de la platja Llarga iniciada per acció natural els darrers 3 anys
A les darreries dels anys setanta
es va iniciar un procés que avuí s’hauria de rectificar i, de fet, ja
s’està intentant. Em refereixo a la decisió d’ocupar els espais litorals
amb edificacions per al turisme. Els aiguamolls que s’havien assecat
pel conreu es feien servir per fer-hi urbanitzacions i construir-hi
xalets i apartaments. Les dunes que s’havien salvat van ser buidades i
la sorra va anar a parar a la construcció.
Després van venir episodis dramàtics perquè la mar en els temporals d’hivern es menjava la sorra de les platjes, com a Sitges, i es va decidir extreure sorra del fons marí, actuació caríssima que a més causa la destrucció del medi, per reparar els mals a les platges i salvar el negoci del turisme que donava de menjar a moltes famílies. Darrerament els estudiosos s’han adonat de la funció de les dunes i han donat el crit d’alarma. Les dunes litorals, en el seu sentit funcional, són la reserva de la sorra de les platges, configuren la seva continuació i constitueixen un dipòsit de materials enfront els grans temporals marins.
De fet les dunes són una assegurança de continuïtat de les platges. Les poques que encara conserven una bona formació dunar disposen d’un regulador ambiental que a més de garantir el correcte funcionament dels ecosistemes litorals i, per tant la diversitat de les espècies, garanteixen els espais de bany dels municipis costaners. Suprimir les dunes per disposar de territori edificable, o aprofitar la seva sorra, ha comportat durant les darreres dècades la destrucció d’un sistema natural que necessitem. El sector de població que utilitza les platges representa un percentatge molt important de la indústria turística i aquesta demanda a les autoritats espais de sorra per als banyistes.
Un problema afegit: la “neteja” mecànica generalitzada a tota la superfície de la platja no dona possibilitats al desenvolupament de les espècies vegetals i animals necessàries. Així que caldrà aplicar formes de neteja zonal i manual que preservin els espais vitals per al desenvolupament dels ecosistemes. Regirar la sorra una i altra vegada només serviex per invertir repetidament el de baix a dalt, el de dalt a baix, la mateixa pell de plàtan te la pots trobar el dilluns, el dimecres, el divendres, el diumenge i anar alternant fins la descomposició.
Després de moltíssims anys de malmetre les dunes litorals, per fi, i segurament degut a la realitat del canvi climàtic, apareix un corrent favorable per recuperar les dunes perdudes. S’escriuen llibres, i els ecologistes fan propostes a alguns ajuntaments que entenen que calen mesures correctores per conservar les seves platges i s’hi esforcen: Vandellós, Torredembarra, Gavà, Castelló d’Empúries, per citar algunes de les poblacions catalanes que s’estan ocupant en la recuperació dunar fent una aposta intel•ligent per la bona salut litoral, ens serveixen d’exemple.
Volem imaginar, com a agrupació per a la protecció del medi ambient situada a Vilanova, que la nostra ciutat bé es podria afegir a la tímida però persistent llista de convençuts que ja estàn recuperant les dunes. I, fent una actuació municipal, recuperar les de la platja del Far, Ribes Roges i Adarró i garantir la continuïtat iniciada a la Platja llarga de forma natural per la influència marina. No sempre es té l’oportunitat de rectificar, val la pena aprofitar-la o provocar-la, l’esforç també és una característica de l’espècie humana.
Font:
Després van venir episodis dramàtics perquè la mar en els temporals d’hivern es menjava la sorra de les platjes, com a Sitges, i es va decidir extreure sorra del fons marí, actuació caríssima que a més causa la destrucció del medi, per reparar els mals a les platges i salvar el negoci del turisme que donava de menjar a moltes famílies. Darrerament els estudiosos s’han adonat de la funció de les dunes i han donat el crit d’alarma. Les dunes litorals, en el seu sentit funcional, són la reserva de la sorra de les platges, configuren la seva continuació i constitueixen un dipòsit de materials enfront els grans temporals marins.
De fet les dunes són una assegurança de continuïtat de les platges. Les poques que encara conserven una bona formació dunar disposen d’un regulador ambiental que a més de garantir el correcte funcionament dels ecosistemes litorals i, per tant la diversitat de les espècies, garanteixen els espais de bany dels municipis costaners. Suprimir les dunes per disposar de territori edificable, o aprofitar la seva sorra, ha comportat durant les darreres dècades la destrucció d’un sistema natural que necessitem. El sector de població que utilitza les platges representa un percentatge molt important de la indústria turística i aquesta demanda a les autoritats espais de sorra per als banyistes.
Un problema afegit: la “neteja” mecànica generalitzada a tota la superfície de la platja no dona possibilitats al desenvolupament de les espècies vegetals i animals necessàries. Així que caldrà aplicar formes de neteja zonal i manual que preservin els espais vitals per al desenvolupament dels ecosistemes. Regirar la sorra una i altra vegada només serviex per invertir repetidament el de baix a dalt, el de dalt a baix, la mateixa pell de plàtan te la pots trobar el dilluns, el dimecres, el divendres, el diumenge i anar alternant fins la descomposició.
Després de moltíssims anys de malmetre les dunes litorals, per fi, i segurament degut a la realitat del canvi climàtic, apareix un corrent favorable per recuperar les dunes perdudes. S’escriuen llibres, i els ecologistes fan propostes a alguns ajuntaments que entenen que calen mesures correctores per conservar les seves platges i s’hi esforcen: Vandellós, Torredembarra, Gavà, Castelló d’Empúries, per citar algunes de les poblacions catalanes que s’estan ocupant en la recuperació dunar fent una aposta intel•ligent per la bona salut litoral, ens serveixen d’exemple.
Volem imaginar, com a agrupació per a la protecció del medi ambient situada a Vilanova, que la nostra ciutat bé es podria afegir a la tímida però persistent llista de convençuts que ja estàn recuperant les dunes. I, fent una actuació municipal, recuperar les de la platja del Far, Ribes Roges i Adarró i garantir la continuïtat iniciada a la Platja llarga de forma natural per la influència marina. No sempre es té l’oportunitat de rectificar, val la pena aprofitar-la o provocar-la, l’esforç també és una característica de l’espècie humana.
Font:
