dimarts, 31 de juliol del 2012

Recuperar les dunes a les nostres platges

Un problema afegit: la 'neteja' mecànica generalitzada a tota la superfície de la platja no dóna possibilitats al desenvolupament de les espècies vegetals i animals necessàries.
HÈCTOR GALVANY
Tendeixo a pensar que el comportament humà és capaç de quasi tot. Per tant que en la seva presa de decisions sovint es deixa dur per impulsos i conveniències, que després, i depenent de múltiples circumstàncies, haurà de rectificar, tot i que també sovint arriba tard. 
 Hèctor Galvany. Recuperació dunar de la platja Llarga iniciada per acció natural els darrers 3 anys
A les darreries dels anys setanta es va iniciar un procés que avuí s’hauria de rectificar i, de fet, ja s’està intentant. Em refereixo a la decisió d’ocupar els espais litorals amb edificacions per al turisme. Els aiguamolls que s’havien assecat pel conreu es feien servir per fer-hi urbanitzacions i construir-hi xalets i apartaments. Les dunes que s’havien salvat van ser buidades i la sorra va anar a parar a la construcció.

Després van venir episodis dramàtics perquè la mar en els temporals d’hivern es menjava la sorra de les platjes, com a Sitges, i es va decidir extreure sorra del fons marí, actuació caríssima que a més causa la destrucció del medi, per reparar els mals a les platges i salvar el negoci del turisme que donava de menjar a moltes famílies. Darrerament els estudiosos s’han adonat de la funció de les dunes i han donat el crit d’alarma. Les dunes litorals, en el seu sentit funcional, són la reserva de la sorra de les platges, configuren la seva continuació i constitueixen un dipòsit de materials enfront els grans temporals marins.

De fet les dunes són una assegurança de continuïtat de les platges. Les poques que encara conserven una bona formació dunar disposen d’un regulador ambiental que a més de garantir el correcte funcionament dels ecosistemes litorals i, per tant la diversitat de les espècies, garanteixen els espais de bany dels municipis costaners. Suprimir les dunes per disposar de territori edificable, o aprofitar la seva sorra, ha comportat durant les darreres dècades la destrucció d’un sistema natural que necessitem. El sector de població que utilitza les platges representa un percentatge molt important de la indústria turística i aquesta demanda a les autoritats espais de sorra per als banyistes.

Un problema afegit: la “neteja” mecànica generalitzada a tota la superfície de la platja no dona possibilitats al desenvolupament de les espècies vegetals i animals necessàries. Així que caldrà aplicar formes de neteja zonal i manual que preservin els espais vitals per al desenvolupament dels ecosistemes. Regirar la sorra una i altra vegada només serviex per invertir repetidament el de baix a dalt, el de dalt a baix, la mateixa pell de plàtan te la pots trobar el dilluns, el dimecres, el divendres, el diumenge i anar alternant fins la descomposició.

Després de moltíssims anys de malmetre les dunes litorals, per fi, i segurament degut a la realitat del canvi climàtic, apareix un corrent favorable per recuperar les dunes perdudes. S’escriuen llibres, i els ecologistes fan propostes a alguns ajuntaments que entenen que calen mesures correctores per conservar les seves platges i s’hi esforcen: Vandellós, Torredembarra, Gavà, Castelló d’Empúries, per citar algunes de les poblacions catalanes que s’estan ocupant en la recuperació dunar fent una aposta intel•ligent per la bona salut litoral, ens serveixen d’exemple.

Volem imaginar, com a agrupació per a la protecció del medi ambient situada a Vilanova, que la nostra ciutat bé es podria afegir a la tímida però persistent llista de convençuts que ja estàn recuperant les dunes. I, fent una actuació municipal, recuperar les de la platja del Far, Ribes Roges i Adarró i garantir la continuïtat iniciada a la Platja llarga de forma natural per la influència marina. No sempre es té l’oportunitat de rectificar, val la pena aprofitar-la o provocar-la, l’esforç també és una característica de l’espècie humana.

Font:

dissabte, 21 de juliol del 2012

Se completa el blindaje urbanístico del sector Torre Negra de Sant Cugat

El terreno, integrado en el parque natural de Collserola, ha sido declarado suelo no urbanizable 


Vallès Occidental | 18/07/2012

Sant Cugat.(Europa Press).- El sector agroforestal de Torre Negra, situado en el término municipal de Sant Cugat del Vallès e integrado en el parque natural de Collserola, ha sido declarado suelo no urbanizable, completando así el proceso de recalificación para protegerlo de la construcción.

La Comisión de Urbanismo del ámbito metropolitano de Barcelona ha aprobado este miércoles de manera definitiva la modificación del Plan General Metropolitano (PGM) en este ámbito que, previamente, el pleno municipal de Sant Cugat elevó a la Generalitat para convertirlo en suelo no urbanizable, según ha informado la Conselleria de Territorio y Sostenibilidad.
El cambio afecta 165 hectáreas incluidas en el parque natural de Collserola por las que el consistorio mantiene un litigio desde hace 15 años con el grupo Núñez i Navarro y otros propietarios que quieren edificar en este espacio, con la proyección de más de 2.000 viviendas.

Ésta es la segunda vez que el Ayuntamiento de Sant Cugat completa los trámites para proteger Torre Negra y declararla no urbanizable, ya que la primera --culminada en 2003-- fue impugnada por Núñez i Navarro y anulada por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), obligando al consistorio a reiniciar los trámites para la protección del sector. La modificación del PGM aprobada por la Generalitat también concreta la reserva de suelo para el trazado de una vía proyectada en la zona, otra de las causas por las que el TSJC invalidó el anterior trámite, ya que no concretaba por donde discurría.

Font:
http://www.lavanguardia.com/local/20120718/54326902341/blindaje-torre-negra-sant-cugat.html


L'Ajuntament de VNG convoca una reunió amb totes les entitats interessades en la regeneració del bosc cremat en l'incendi del passat 12 de juny


REDACCIÓ | 15/07/2012

Complint amb el pla d'acció marcat per a contrarestar els efectes de l'incendi del passat més de juny, l'Ajuntament de Vilanova es va reunir dijous passat amb les entitats ambientalistes i socials de la ciutat, en una trobada extensiva a entitats de Castellet i Canyelles.

La reunió va estar presidida per l'alcaldessa Neus Lloveras i la regidora de Medi Ambient Blanca Albà, i hi van assistir tècnics de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals i ADFs, a més de les entitats convocades: l'A.E. Talaia, l'APMA, l'Institut d'Estudis Penedesencs, Edulis, la UPC, o la Plataforma Salvem l'Ortoll.

La reunió va servir per exposar l'informe tècnic elaborat sobre els efectes de l'incendi, i algunes de les principals propostes per a la restauració de l'espai cremat. Es va posar èmfasi en la prudència en les accions en els popers mesos per no empitjorar la situació del bosc.

En el debat van sortir algunes propostes per a la elaboració de plançons d'espècies com l'alzina, o la implicació en tot el procés dels centres escolars del municipi.

El debat va ser molt ampli i participatiu, amb algunes discrepàncies entre alguns col·lectius i institucions sobre la necessitat i la manera d'arranjar alguns camins.

L'Alcaldessa va moderar el debat, i va emplaçar les entitats i el voluntariat en general a seguir participant i "a treballar plegats amb l'administració per a recuperar el més aviat possible el paisatge destruït per les flames".

Després d'aquesta trobada amb entitats, l'Ajuntament seguirà liderant i coordinant tot el procés, amb la propera convocatòria dijous 26 a una nova reunió amb els propietaris per definir i concretar les actuacions administratives i tècniques que cal posar en marxa sobre les finques afectades. Recordem que l'incendi va afectar 63 parcel·les, i va cremar 636,13 hectàrees.

Pel que fa a la proposta d'actuació, els tècnics van comentar les línies generals del possible treball, que inclou el tractament de les zones d'arbrat, l'execució de plans de prevenció d'incendis, i el seguiment de la regeneració natural.


Font:
http://www.vilanovadigital.com/espais/actualitat/article.asp?idarticulo=36650


divendres, 20 de juliol del 2012

Restauració de les Dunes de Gavà


El 2010, Ecologistes en Acció del Baix Llobregat-Garraf vam dissenyar un projecte per a contribuir a la restauració ambiental de les dunes de Gavà, afectades per la presència de plantes exòtiques invasores.
Després de diversos mesos de converses, ni l’Ajuntament de Gavà ni l’Àrea Metropolitana de Barcelona no han volgut fer cap contribució específica per a recolzar el projecte, i Les Agulles hem dut a terme l’actuació igualment, comptant amb el treball voluntari i altruista de persones conscienciades amb la conservació de la natura.
El maig de 2011, coincidint amb el Dia Mundiall de la Biodiversitat (22 de maig) es va fer una primera actuació. Aquest any, la convocatòria ha coincidit amb el Dia mundial del Medi Ambient (5 de juny).


A la sessió d’aquest 2012 hi han participat una dotzena de persones voluntàries. 
S’ha fet la segona repassada per a eliminar la Onagra (Oenothera biennis), una planta d’origen sud-africà que s’ha adaptat bé a les dunes i s’estava estenent molt ràpid. S’utilitza en jardineria perquè té una flor groga molt vistosa, i també se’n fa un extracte en fitoteràpia amb bastantes aplicacions. 
Si tot va bé, l’any vinent ja quasi no haurem d’arrencar d’aquesta espècies perquè enguany hem fet una neteja exhaustiva, com l’any passat. En total, hem retirat uns 6 contenidors de matèria orgànica plens d’Onagra.

L’any vinent mirarem de reduir la població de Cortaderia selloana (el plomall de la pampa) i Carpobrotus acinaciformis (l’ungla de gat).



PDF - 1.2 MB



Les dunes litorals són un ecosistema molt valuós ja que té una presència extremadament reduïda al Mediterrani. El fet de ser un ecosistema propi d’un lloc estret (la franja dels primers metres de la costa), i que el litoral de totes les ribes del nostre mar es troben molt alterades per l’urbanisme i per la pressió del turisme, fan que quedin molt pocs casos de dunes naturals. 
Les de Gavà van ser restaurades en el moment de fer la urbanització de Central-Mar, al barri de Gavamar, a finals dels anys 90. Aquella actuació, que va malmetre la pineda, va tenir com a compensació la recuperació d’un tram d’un quilòmetre aproximadament de dunes, en un disseny que permet accedir a la platja a través de passarel·les de fusta sense que els usuaris hagin de trepitjar les dunes.
A més d’una vegetació molt interessant, amb plantes adaptades al sòl sorrenc, la sequedat i l’alta salinitat, s’hi troben multitud d’insectes, alguns rèptils i diferents espècies d’ocells insectívors. Fins i tot s’ha detectat la presència de conills.

Com que l’Ajuntament de Gavà i l’Àrea Metropolitana centren la seva actuació al litoral quasi exclusivament en les infraestructures turístiques, oblidant el medi natural, Les Agulles - Ecologistes en Acció vam prioritzar aquesta actuació de conservar l’ecosistema dunar, des de fa ja dos anys.

Fonts:
http://lesagulles.blogspot.com.es/2011/01/projecte-de-restauracio-de-dunes-al.html
http://www.ecologistasenaccion.org/article23461.html

Nova eina Doodle




Gràcies a en Òscar, disposem d'un doodle per decidir la data de la propera assemblea.

http://www.doodle.com/wcza22vbynxtqhpp

Entra i anota els dies que estaries disponible.

dimecres, 27 de juny del 2012

Custòdia del Territori - El Gaià

Estimats tots,

Gràcies a Núria, hem conegut aquest projecte que està funcionant a la zona del riu Gaià i la plana de Tamarit.

Pensem que pot ser una referència d'interès per a la Plataforma Ortoll-Sant Gervasi ja que parteix dels mateixos valors de respecte, cura i recuperació del medi ambient, i compte, així mateix, amb un pes important del treball de voluntariat.
Us en fem cinc cèntims, encara que us convidem a passar una estona gaudint pel seu web:  El Gaià. Custòdia del Territori.


S’entén per Custòdia del Territori el conjunt d’estratègies, accions i tècniques jurídiques que impliquen als propietaris i usuaris del territori en la conservació dels recursos naturals, culturals i paisatgístics. L’objectiu és donar impuls a la custòdia del territori, mitjançant l’obtenció d’acords, pactes o convenis que facilitin l’execució de mesures de conservació de finques públiques i privades.

Participen en el projecte ajuntaments de la zona i algunes  institucions públiques i entitats privades.

El voluntariat ambiental és un dels pilars d’entitats com l’Associació Mediambiental la Sínia, que impulsem propostes de conservació que moltes vegades no serien possibles sense els voluntaris ambientals o fins hi tot no tindrien cap sentit de fer-se.

Alumnes de l'escola Josep Nin de Salomó realitzant tasques de reforestació

Alumnes de l'escola Josep Nin de Salomó realitzant tasques de reforestació

Dins del programa de custòdia del curs baix del riu Gaià que impulsa l’Associació Mediambiental la Sínia, s’ha iniciat un projecte per tal de recuperar ecològicament l’entorn fluvial del principal afluent del curs baix del Gaià, el torrent de Salomó.

Es duu a terme una campanya de reforestació amb la implicació de voluntariat i els escolars dels municipis veïns. 

La Plana de Tamarit



Dins de la plana de Tamarit, aquest pla de custòdia vol tenir en compte tots aquells àmbits que presenten possibilitats de recuperació natural o que la seva transformació beneficiïn d’alguna manera la gestió ambiental d’aquesta entorn. Aquesta plana està catalogada dins del Pla director urbanístic del sistema costaner amb el nivell de màxima protecció, sòl no urbanitzable costaner C1.

Projecte de Recuperació de les sèquies


 
Els objectius d’aquest projecte són la naturalització i adequació de la sèquia del marge per al pas de persones, arranjament d’alguns elements com ara una mina, l’edició de material divulgatiu i col·locació de plafons informatius. El treball de recerca històrica ha anat a càrrec d’en Joan Carles Blanch i Torrebadell, veí de La Riera de Gaià.

Fem dissabte al riu Gaià!

No són necessàries massa paraules: les imatges us resultaran molt familiars.


   Fem dissabte! 2012

Algunes activitats



Sàlvia florida i nens apicultors

  • Visita guiada a l’Espai natural protegit de la desembocadura del riu Gaià: En aquest espai trobarem la biodiversitat pròpia d’ecosistemes fluvials, de bosc de ribera i zones humides. Ens apropem fins a la platja de Tamarit, on desemboca el riu Gaià, i on podem observar tènues formacions dunars en procés de recuperació.
  • Visita guiada a les sèquies del Gaià: Coneixerem aquest patrimoni; els trams de sèquies que s’han recuperat, el sifó, la tollada i el Molí del Pas. També descobrirem la relació de l’home amb l’aigua a través dels segles, l’aprofitament per part de la pagesia, els conflictes generats pels usos de l’aigua, etc.
  • Visita guiada a l’Hort de la Sínia: Aquesta visita ens apropa al món rural i la pagesia des de la visió respectuosa de l’agricultura ecològica.
  • Visita guiada al Centre de Divulgació de la Tortuga.
  • Activitats, tallers i jornades formatives realitzats a Centres Escolars, Instituts o Entitats.
  • L’Hort Ecològic Escolar: Aquest projecte, amb molts anys d’experiència, s’està realitzant actualment a set centres d’educació primària del Baix Gaià. Amb la col·laboració d’aquests centres, treballem de manera coordinada.
  • Hortets didàctics familiars: A l’Hort de la Sínia t’oferim la possibilitat de tenir el teu propi hort. Són parcel·les de 55 m2 amb toma d’aigua en cada parcel·la, on podràs experimentar amb l’agricultura ecològica i produir les teves pròpies verdures i hortalisses. En el moment de formalitzar el compromís d’ús d’un hortet didàctic familiar, rebràs una xerrada informativa i d’assessorament sobre possibles dissenys i cultius del teu hort.
  • A més de les activitats que organitza l’Associació Mediambiental la Sínia, a l’Hort de la Sínia també si realitzen d’altres activitats.


    Taller de compostatge


    Un projecte molt interessant 

    per no perdre de vista!


dimarts, 26 de juny del 2012

El patrimoni natural de Vilanova i la Geltrú

Els béns immobles, gairebé sempre, estan subjectes al règim de propietat, en canvi els béns naturals sovint gaudeixen d’un règim de protecció que els allibera d’aquest jou que representen la propietat i les lleis del mercat.



Fotografia: Jaume Marsé

JAUME MARSÉ


L’aire, l’aigua, els arbres, els ocells, els espais del domini públic hidràulic i del domini públic maritimoterrestre són elements indiscutiblement patrimonials. De fet, al llarg dels temps hi ha hagut un esforç titànic a donar un valor patrimonial a tot allò que representa el medi natural, per tal d’evitar-ne la seva privatització o, més ben dit, la seva apropiació en mans privades. Amb tot i això, la majoria d’hàbitats terrestres estan també sotmesos al dret de la propietat. Amb tot i això, és clar que els ocells són patrimoni natural, ningú n’ostenta la seva titularitat privada. Això és inherent a llur pròpia naturalesa, la seva possibilitat de moviment els dóna aquesta definició: no són de ningú i són de tots. Això es pot fer extensiu a tots els animals salvatges i totes les espècies que poblen el planeta.

El concepte de patrimoni natural s’origina al segle XVIII per referir-se al “capital natural” que una generació transmet a l’altra, com a llegat. Avui és un concepte vastament estès i consolidat, tant en el vocabulari tècnic com jurídic dels països tecnològicament desenvolupats (natural heritage en anglès; patrimoine naturel, en francès o patrimonio natural en castellà i portuguès).

La realitat és que aquest terme de patrimoni natural es fa servir poc en la legislació dels espais naturals i altres documents d’abast internacional apareguts des d’inicis dels anys 1970, que és quan es desenvolupen les polítiques ambientals internacionals. Hi figuren altres conceptes, com per exemple els de ‘recursos naturals’, sobretot des de 1992, els de ‘diversitat biològica’ o ‘biodiversitat’. Ara bé, des de l’eclosió del concepte de sostenibilitat, d’un temps ençà, s’ha reconegut novament la importància del concepte de patrimoni natural, ja que comporta quatre idees fonamentals: la que ens fa entendre que el patrimoni natural que tenim avui és un llegat que hem rebut dels avantpassats; el deure que tenim de transmetre’l als nostres descendents; el fet d’haver-lo de conservar i administrar de forma responsable; i el fet de no ser un concepte utilitarista, com és el de recurs.

Haeckel va posar en evidència que veure els animals com una cosa aïllada del seu medi és un error. El seu estudi descriptiu ens ajudà a conèixer la seva forma i ens permeté classificar-los. Però el coneixement dels animals s’ha de fer des d’un punt de vista holístic, això implica que el patrimoni natural ha de contemplar no només els elements vius sinó que implica també els seus hàbitats, elements vius i inerts que possibiliten la vida. Això implica el coneixement dels ecosistemes com un conjunt en el que interactuen els animals i les plantes, amb un enorme grau d’interdependència, amb el mar, l’atmosfera, i amb el clima.

En els últims anys hem tingut l’evidència de l’impacte del ser humà sobre el medi natural i de la incessant destrucció dels hàbitats, de la pèrdua de diversitat i de l’extinció de moltes espècies. En la mesura que s’ha anat convertint el medi natural en medi urbanitzat també han anat sorgint normatives que intenten pal•liar o compensar aquesta inèrcia. Aquestes normes ambientals intenten posar límits a les accions humanes.

La transformació del medi natural en medi urbanitzat té diferents graus de contundència: el medi agrari, per exemple, compatibilitza els dos àmbits d’una manera més adient. També ens trobem amb illes de natura dins de les urbs: jardins, rambles, arbres... Per tant, haurem de tenir en compte els diferents graus de “desnaturalització” de cadascun dels àmbits de la “ciutat”. També haurem de fer l’esforç de relligar aquestes illes de natura entre si o amb espais menys antropitzats a través de connectors biològics, ja que l’evidència científica ha demostrat que no és possible conservar les espècies mantenint poblacions aïllades, que la fragmentació dels ecosistemes és una de las grans causes d’extinció de espècies i de pèrdua de biodiversitat, i que la superfície protegida no és prou per a garantir el funcionament dels ecosistemes. Comencen, per tant, a desenvolupar-se propostes de xarxes i sistemes de conservació, en els que s’incorpora el concepte de connectivitat ecològica i la integració dels espais protegits en el territori, como a elements clau del funcionament ecològic a escala regional.

Finalment, en parlar de patrimoni natural haurem de fer l’esforç d’introduir nous conceptes que van guanyant força no només en l’àmbit científic sinó també en el de la gestió del territori. Es tracta de conceptes com el de protecció de la biodiversitat. En aquest sentit veiem accions legislatives encaminades a aconseguir fites de protecció força ambicioses. Un exemple relativament recent el tenim en l’aprovació de la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat . Aquesta llei s’inspira en la prevalència de la protecció ambiental sobre la ordenació territorial i urbanística; en la incorporació del principi de precaució en las intervencions que puguin afectar a espais naturals; en la promoció de la utilització ordenada de los recursos per a garantir l’aprofitament sostenible del patrimoni natural; i en la integració de los requeriments de la conservació, ús sostenible, millora i restauració del patrimoni natural i la biodiversitat. També dóna com a principi bàsic la garantia de la informació i participació de la ciutadania en el disseny i execució d’aquestes polítiques públiques.

Ara, cal que s’aprovi d’una vegada la llei catalana per a la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural. El seu avantprojecte, els seus informes i la seva informació pública han quedat en un calaix. S’ha de desenvolupar la normativa bàsica estatal abans esmentada, fent ús de les competències que atorguen la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. També s’han d’incorporar, actualitzar i adaptar a la legislació catalana els compromisos internacionals assumits des de l’entrada en vigor de la Llei 12/1985, ja fa més de vint anys.


Font: VILANOVA DIGITAL

dilluns, 25 de juny del 2012

Festa de l'Arbre


Benvolguts amics,

Com ja va fer el grup de Transició l'any passat, volem celebrar el Dia Internacional de l'Arbre.
Ho farem al costat d'un altre arbre centenari: l'Alsina de l'Ortoll. 
Per aixo ens reunirem el dia 28 de juny a las 20h a l'esplanada del Xalet de l'Ortoll, on farem un sopar compartit amb el que cadasen aporti.
Més tard gaudirem de las manifestacions artístiques i creatives de tots aquells que de manera lliure i espontània ho desitgin fer.
Un cop sigui prou fosc farem la presentació de l'audiovisual dedicat a aquesta magnífica zona natural: el seu present i el seu possible futur.
L'acte finalitzarà cap a quarts de dotze de la nit.

Sigueu benvinguts!

dijous, 21 de juny del 2012

Testimoni dels incendis del Garraf

 Fotografia Carles Fortuny

Albert ens envia el link d'un reportatge gràfic absolutament impressionant dels incendis del Foix i el Garraf. Més enllà d'això, un testimoni directe d'un dels voluntaris de les Agrupacións de Defensa Forestal.


No us ho perdeu. Pel compromís, la valentia i el caràcter humà de les seves accions, i per la seva situació d'ignorats.

Des d'aquí, moltes gràcies a tots aquests voluntaris anònims.  
Gràcies, Carles Fortuny, per aquest testimoni tan impactant.


 Fotografia Carles Fortuny


diumenge, 17 de juny del 2012

D'incendis i propostes


Com ja sabeu estan sorgint propostes de reforestació de les zones afectades pels greus incendis de la passada setmana al Foix i el Garraf.
A continuació, publiquem la proposta d'assemblea qu'ens ha arribat de la Laura per tractar el tema entre tots els col·lectius interessats, el comunicat de la Huerta En Lucha i propostes d'en Ori.




Benvolguts companys i companyes,


Imagino que esteu tots i totes al cas de l'incendi a la comarca del Garraf, ha estat una gran desgràcia però ara cal passar a l'acció el més aviat possible.
Proposso fer una assemblea i convidar a diferents entitats, associacions i moviments socials de la comarca per iniciar una campanya de reforestació dels nostres boscos.
 
 

ATENCIÓN: COMUNICADO URGENTE 

DE LA HUERTA EN LUCHA


 

El pasado noviembre de 2011, durante las campañas de re-forestación del Garraf fueron lanzadas en el curso alto del Torrente de la Pastera, concretamente las tierras cercanas al Maset d'en Safont (Vilanova i la Geltrú) mas de 1000 bolas de arcilla rellenas de bellotas de encina y otras semillas con la intención de ayudar a la regeneración del bosque mediterráneo.

Hoy he estado allí.
 
A raíz del tremendo incendio que se desató ayer, martes 12 de junio de 2012, de pinares, coscojares, madroños, serbales y enebros... sólo ha quedado ceniza.
El 90 % del terreno en donde actuamos ha sido masacrado. La situación es idéntica a lo largo de centenares de ha.
También el último rodal de encinas (Quercus ilex) del Torrente de la Pastera, entre ellas el encino Homer (un ejemplar de unos 7 m de altura) ha quedado completamente calcinado. Por lo tanto los pocos rebrotes de encina que se encuentran en la colina del Mas d'en Perris pasan a ser la última representación de esta especie dentro de la cuenca hidrográfica del Torrente de la Pastera.

El incendio fue provocado.

No hace falta decir que la H.E.L, lejos de rendirse, prepara su próxima ofensiva y asume la responsabilidad de organizar durante el próximo otoño la más grande campaña de reforestación jamás organizada en nuestra árida y pedregosa comarca: Las II Jornadas Belloteras.

PD: Sorbeos las lágrimas y apretad los dientes, no todo son noticias trágicas.

- Los conejos han sobrevivido a la masacre, también el águila perdicera aprovechaba hoy lo pelao que ha quedado todo para intentar pillarlos.
- Primeros indicios del éxito de la técnica de reforestación nengo dango: Hoy he detectado en el Torrente de la Pastera dos robles (Quercus cerroides) que han brotado de una bola de arcilla.


Veig que molta molta gent es vol animar amb aixó. Que bè! Pèro... No correm! Vull que quedi ben clar a tothom que no podrem tocar res fins que no vingui la tardor. Ara ens hem d'organitzar. Com que aquests dies hi penso molt en tot això doncs se m'ha acudit aquesta proposta d'una línea d'acció des d'ara fins aleshores:

1. Reconocimiento del terreno, cuánto se ha devastado y cuales son sus características (municipio y propiedad al que pertenece, geología y vegetación potencial).

2. Plan de acción y límites. Yo había pensado la propuesta de empezar actuando en lo que aquí llamamos "fondos", que son los valles, es decir las cuencas sedimentarias. Por desgracia creo que la erosión en las laderas inclinadas será inevitable en un caso como éste, y no creo que vayamos a ser capaces de "trescar" por el costado de tantas montañas cargados cada uno con sus correspondientes 20 kg de "bombas", no sería eficaz ni rentable. Además creo que la repoblación debe imitar la regeneración natural y lógica del ecosistema. Esto es: del valle hacia la cima, empezando por los terrenos más bien sedimentados.
En el caso de Vilanova y la Geltrú propongo continuar la tarea ya empezada en la cuenca del Torrente de la Pastera, que es un eje geográfico e hidrográfico de esta zona en cuestión.
Hay que estudiar la cuestión en otras zonas (Castellet, Cubelles, Canyelles, Olivella), pèro allí sólo podremos actuar si se mojan los paisanos (milagros no se puede hacer).

3. Contactar y coordinar grupos y colectivos de distintos pueblos (el incendio afectó a varios municipios).

4. Contactar con entidades, centros educativos y sociales, etc. y proponerles su participación en las actividades.

5. Difusión mediática de las actividades (Jornadas Belloteras, etc.).

6. Actividades de divulgación y financiación (fiestas, conciertos, congresos).

7. Creación y difusión de un manual del plantabosques especializado en la comarca del Garraf (inspirado en el manual del plantabosques creado por A.R.B.A, que también queremos difundir como fuente de inspiración y guía generalizada), para que los habitantes de dicha comarca conozcan las especies vegetales y sepan cómo y dónde reproducirlas.


Que m'en dieu d'això.


Ens hem d'ajuntar aviat, aquesta serà una feina molt i molt grossa. Gracies a tots i totes!


Salut!

El manual del plantabosques pot ser consultat en gallec a la següent adreça:
Manual do plantabosques (2011)