diumenge, 17 de juny del 2012

D'incendis i propostes


Com ja sabeu estan sorgint propostes de reforestació de les zones afectades pels greus incendis de la passada setmana al Foix i el Garraf.
A continuació, publiquem la proposta d'assemblea qu'ens ha arribat de la Laura per tractar el tema entre tots els col·lectius interessats, el comunicat de la Huerta En Lucha i propostes d'en Ori.




Benvolguts companys i companyes,


Imagino que esteu tots i totes al cas de l'incendi a la comarca del Garraf, ha estat una gran desgràcia però ara cal passar a l'acció el més aviat possible.
Proposso fer una assemblea i convidar a diferents entitats, associacions i moviments socials de la comarca per iniciar una campanya de reforestació dels nostres boscos.
 
 

ATENCIÓN: COMUNICADO URGENTE 

DE LA HUERTA EN LUCHA


 

El pasado noviembre de 2011, durante las campañas de re-forestación del Garraf fueron lanzadas en el curso alto del Torrente de la Pastera, concretamente las tierras cercanas al Maset d'en Safont (Vilanova i la Geltrú) mas de 1000 bolas de arcilla rellenas de bellotas de encina y otras semillas con la intención de ayudar a la regeneración del bosque mediterráneo.

Hoy he estado allí.
 
A raíz del tremendo incendio que se desató ayer, martes 12 de junio de 2012, de pinares, coscojares, madroños, serbales y enebros... sólo ha quedado ceniza.
El 90 % del terreno en donde actuamos ha sido masacrado. La situación es idéntica a lo largo de centenares de ha.
También el último rodal de encinas (Quercus ilex) del Torrente de la Pastera, entre ellas el encino Homer (un ejemplar de unos 7 m de altura) ha quedado completamente calcinado. Por lo tanto los pocos rebrotes de encina que se encuentran en la colina del Mas d'en Perris pasan a ser la última representación de esta especie dentro de la cuenca hidrográfica del Torrente de la Pastera.

El incendio fue provocado.

No hace falta decir que la H.E.L, lejos de rendirse, prepara su próxima ofensiva y asume la responsabilidad de organizar durante el próximo otoño la más grande campaña de reforestación jamás organizada en nuestra árida y pedregosa comarca: Las II Jornadas Belloteras.

PD: Sorbeos las lágrimas y apretad los dientes, no todo son noticias trágicas.

- Los conejos han sobrevivido a la masacre, también el águila perdicera aprovechaba hoy lo pelao que ha quedado todo para intentar pillarlos.
- Primeros indicios del éxito de la técnica de reforestación nengo dango: Hoy he detectado en el Torrente de la Pastera dos robles (Quercus cerroides) que han brotado de una bola de arcilla.


Veig que molta molta gent es vol animar amb aixó. Que bè! Pèro... No correm! Vull que quedi ben clar a tothom que no podrem tocar res fins que no vingui la tardor. Ara ens hem d'organitzar. Com que aquests dies hi penso molt en tot això doncs se m'ha acudit aquesta proposta d'una línea d'acció des d'ara fins aleshores:

1. Reconocimiento del terreno, cuánto se ha devastado y cuales son sus características (municipio y propiedad al que pertenece, geología y vegetación potencial).

2. Plan de acción y límites. Yo había pensado la propuesta de empezar actuando en lo que aquí llamamos "fondos", que son los valles, es decir las cuencas sedimentarias. Por desgracia creo que la erosión en las laderas inclinadas será inevitable en un caso como éste, y no creo que vayamos a ser capaces de "trescar" por el costado de tantas montañas cargados cada uno con sus correspondientes 20 kg de "bombas", no sería eficaz ni rentable. Además creo que la repoblación debe imitar la regeneración natural y lógica del ecosistema. Esto es: del valle hacia la cima, empezando por los terrenos más bien sedimentados.
En el caso de Vilanova y la Geltrú propongo continuar la tarea ya empezada en la cuenca del Torrente de la Pastera, que es un eje geográfico e hidrográfico de esta zona en cuestión.
Hay que estudiar la cuestión en otras zonas (Castellet, Cubelles, Canyelles, Olivella), pèro allí sólo podremos actuar si se mojan los paisanos (milagros no se puede hacer).

3. Contactar y coordinar grupos y colectivos de distintos pueblos (el incendio afectó a varios municipios).

4. Contactar con entidades, centros educativos y sociales, etc. y proponerles su participación en las actividades.

5. Difusión mediática de las actividades (Jornadas Belloteras, etc.).

6. Actividades de divulgación y financiación (fiestas, conciertos, congresos).

7. Creación y difusión de un manual del plantabosques especializado en la comarca del Garraf (inspirado en el manual del plantabosques creado por A.R.B.A, que también queremos difundir como fuente de inspiración y guía generalizada), para que los habitantes de dicha comarca conozcan las especies vegetales y sepan cómo y dónde reproducirlas.


Que m'en dieu d'això.


Ens hem d'ajuntar aviat, aquesta serà una feina molt i molt grossa. Gracies a tots i totes!


Salut!

El manual del plantabosques pot ser consultat en gallec a la següent adreça:
Manual do plantabosques (2011)

7 comentaris:

  1. Bones idees! En els centes educatiu podem tenir oportunitat d'aprendre i d'actuar. Cal preparar una sessió d'introducció clara al tema, d'exposició del que ha passat i accions possibles a realitzar. Es poden preparar sortides de coneixement i reforestació per a joves.
    Endavant! Ànims!

    ResponElimina
  2. Em sembla una molt bona idea! jo crec que molts estem pensant el mateix. Per tant, val la pena posar-nos-hi tan bon punt sigui possible.

    ResponElimina
  3. Davant successos d'aquests, sempre se sent la necessitat de fer alguna cosa, però cal dir que és del tot inútil (quan no, contraproduent) forçar la reforestació dels boscos mediterranis, com a Enginyer Tècnic Agrícola i Ambientòleg (i escoltant molts d'altres companys especialistes) us recomanaria que no realitzessiu aquestes actuacions. Qualsevol intervenció en el medi s'ha de fer des d'un coneixement profund i un respecte total als processos espontanis naturals i no em sembla que siguin aquests criteris els que inspirin les "Jornadas Belloteras". Us recomenaria que passegessiu per espais on després d'una gran devastació s'ha deixat evolucionar el medi al seu lliure albir i la successió de poblacions vegetals ha estat idònia, com ara al Figueró, a Taradell-Seva, etc... Si, a més, parlem d'àrees protegides, no s'hauria de fer res d'esquena als seus gestors, per respecte i per cohherència i eficiència de la gestió dels espoais naturals. Repenseu-vos-ho, si us plau. El bosc no és un conreu, però tampoc és un jardí, té les seves regles.

    ResponElimina
  4. Aua! aquí l'uri, de la huerta en lucha
    T'asseguro que tenim molt en compte el respecte i coneixement dels processos espontanis naturals de regeneració forestal abans de fer cap intervenció en el medi, abans de decidir el què, hem estudiat l'estat de regeneració de la comunitat vegetal existent.
    No és pas cosa de broma el tema de la regeneració/degradació d'un ecosistema, ni tampoc els problemes que comporta (erosió, desertització, extinció), personalment porto uns 5 o 6 anys observant i prenent nota aquests processos al medi forestal del Garraf, tambè comparant els nostres biomes amb d'altres propers o semblants, estudiant-ne les associacions vegetals i animals, i si he arribat a la conclusió de que cal intervenir-hi no és pas pq no confii en la capacitat regenerativa del bosc mediterrani (i ca! rebrota sempre, sobretot la garriga), sino pq hem detectat una tendencia regressiva, que mena cap a l'extinció i la desertització, en una de les espècies representatives i dominants dins l'ecosistema mediterrani litoral, l'alzina.
    Aquesta tendència és més forta a la comarca del Garraf que en qualsevol altre lloc que conec del país, això és degut a la seva posició fronterera entre dues regions biogeogràfiques: l'ambit mediterrani subhumit i l'ambit mediterrani subarid (cataluny vella i catalunya nova, el país de l'alzinar i el de la màquia espinosa). Per això penso que és important la població d'alzines del garraf. A més, aquesta tendencia és d'origen antròpic: l'alzinar i la roureda no es regeneren a causa de les grans estassades històriques que han sofert aquestes espècies, deixant pocs i aïllats individuus, amb poques possibilitats d'expandir-se pels voltants inmediats, massa degradats o fins i tot, ja urbanitzats (exemple, l'alzina ortoll).
    Problemes semblants els hem detectat amb altres espècies, sobretot les de ribera: om,alber, gatell, freixe, vern.

    ResponElimina
  5. Aquestes especies ocupaven els indrets que més degradació han sofert, les fèrtils planes al·luvials.

    Per suposat, i per a la nostra decepció, doncs semben només interessats en vendre la poca biomassa que ha restat de l'incendi, també ens hem informat sobre les gestions que faràn les institucions en aquest espai natural protegit.
    Està clar que tambè n'hem parlat de les nostres intencions amb uns dels propietaris afectats per l'incendi, i és qui ens deixa el terreny de la barraca del camí del mas de l'artís (en plena vall del torrent de la pastera i, si, a tocar del PEIN Garraf/Foix)per a aquesta primera acció, experimental i localitzada, que consistirà en una sèrie de sembres anuals i progressives biologicament parlant, mitjançant tècniques de permacultura, manuals, naturals i respectuoses, de fet inspirades en la dispersió animl de llavors (fenómen molt i molt corrent en la reproducció vegetal mediterrània) combinades amb posteriors plantacions, puntuals i estratègiques.
    Naltros no amem "como locos", sino a poc a poc, i mirant com són els marges, observant i aprenent dels petits errors.
    Com dius bè, el bosc no es pas un conreu, ni un jardí, (ni tampoc una explotació industrial) sino una comunitat viva i cambiant, aquesta comunitat funciona per si mateixa, pero naltros hem truncat el procès... podríem ajudar en comptes d'estorba, no es tracta de fer forats i posar-hi arbres, sino de colaborar en la dispersió de llavors com una especie animal més, integrada al medi. El veritable objectiu d'aquesta iniciativa doncs, no és "fer boscos" (això és impossible", sino assegurar la presència de mares reproductores i ajudar a expandir la seva genètica, aquestes mares reproductores, agrupades en petits rodals localitzats, són les que possibilitaràn l'expansió de l'especie de forma natural. Si no em creus, vine tu mateixa i comprova si no estem al dia, aquest és un projecte en el qual porto anys treballant-hi, i ha estat dissenyat per a durar anys, fins i tot com a proposta cultural permanent (castanyada&bellotada).
    No som pas plantapins, nosaltres!! (al contrari de la diputació i el Govern, que sí que han sigut responsables de generar gestions forestals inadecuades).

    salut!

    ResponElimina
  6. aquí enllaç jornadas belloteras:
    Demà, 4N, Viver forestal (per a assegurar supervivència genètica, si més no)
    http://www.facebook.com/events/450872388288674/?ref=nf
    La resta de diumenges de novembre, a la barraca del camí del mas de l'artís, sembra
    http://www.facebook.com/events/274491459336595/?ref=nf

    ResponElimina
  7. ¿como es que esta especie, una mas, se cree con derecho a coger, pero nunca a poner?

    Me explico: está bien que cojas, como animal, tienes derecho a disfrutar de tu entorno y sus recursos..... la gente va al monte y coge caracoles, o setas, o hierbas, otros cazan, los hay que van para disfrutar de un paisaje, o de ver un pájaro, otros buscan la velocidad que se adquiere en el descenso de una colina, o simplemente enfortecer sus músculos....

    Bien, todo eso está muy bien EN TEORIA, y si lo hacemos responsablemente, tenemos todo el derecho del mundo a hacerlo, pues pertenecemos a la naturaleza y la naturaleza, generosa ella, se regala.....
    Pero, todos están cogiendo, a lo largo del año, ninguno pone.

    La propuesta es que, una vez al año, participemos como lo hacen las demás especies en la expansión y crecimiento de la compleja estructura que es un ecosistema. Es tan sencillo como coger una bellota de un árbol cercano al camino, seguir andando, y tirarla luego bajo un matorral. Esta tontería la repiten miles de veces los arrendajos (un pájaro) y así han crecido durante siglos los bosques. Y lo seguirían haciendo si pudieran, pero ahora sus efectivos son pocos, están aislados....

    La diferencia es que tu y yo, humanos, podemos hacerlo conscientemente y, tal vez, aún mejor, y como se trata de la siembra aleatoria de una especie autóctona que ya utiliza a la fauna como método de dispersión (tu y yo somos fauna), pues no se puede considerar una intervención artificial (como si lo sería, es cierto, la plantación de árboles en agujeros, o la dispersión de semillas extranjeras, al loro!), sino una continuación del proceso natural expansivo de una comunidad vegetal/fúngica/animal, como lo és el ecosistema que te rodea.

    ResponElimina